L'ésser humà ha creat la seva història, art, ciència i literatura també a través dels aliments. Testimonis arqueològics i històrics notifiquen com l'acte d'ingerir un aliment es converteix en un motor de civilització en els banquets d'amor i mort que des de l'antiguitat més remota han estat narrats, pintats, glossats o trobats com a restes del passat. De fet, el mateix mot cultura significa cultiu, criança, des de l'arrel etimològica llatina.

Des dels orígens com a espècie, la nostra alimentació es basa en cereals i els seus derivats, llegums secs, hortalisses, fruites, carns, peix, ous i begudes fermentades. L'evolució dels aliments es nodreix del treball científic de la primera agricultura; és a dir, del pas d'un ésser humà nòmada, caçador i recol.lector a un altre que s'estableix en llocs on l'abundància d'aigua propicia pesca abundant i terra fèrtil per conrear i pasturar. Des d'aleshores, els nostres hàbits alimentaris no han deixat d'evolucionar, i avui la cuina i la gastronomia han entrat a l'àmbit de les arts. Ciència i cultura han estat, doncs, les eines de la Humanitat per construir civilitzacions i progrés, també en l'alimentació.
En un projecte en col.laboració de la Casa de Cultura de Girona, el Centre Intermodal per al Debat Científic (CIDC)* i el Museu de la Tècnica de l'Empordà, us proposem un menú per reflexionar i debatre sobre el passat i el futur de l'alimentació humana posant en relació el plaer, la creació, la salut i els avenços científics i tècnics. Per condimentar el coneixement hem convidat d'una banda, científics i, de l'altra, a persones les arts i savieses dels quals tenen l'arrel en l'enologia, la gastronomia o qualsevol àmbit complementari del coneixement.