Dissabte passat, 12 de juny, en la sala de la Farinera habilitada per als Diàlegs fractals, es va agrupar un bon nombre de tertulians assidus a aquestes converses. Els noms de Daniel Lleixà, Francesc Mauri i Jordi Sargatal van ser el reclam per a dissertar sobre la vida i els seus pinzells. Eren poc més de les sis i mitjana de la tarda quan varem mantenir una breu reunió per a prefixar els torns d'intervenció, els minuts d'introducció i la forma d’incentivar al públic perquè participés en aquesta festa de la paraula.

Va obrir el torn d'intervenció Francesc Mauri projectant una sèrie de diapositives que acompanyaven el seu discurs fractal: núvols de tot tipus i condició, combinades amb imatges d’altres fenòmens que tant apassionen  als homes del temps. Al final de la seva dissertació una fotografia d'un home amb barret per sobre de la boira i contemplant uns núvols ocults pels arbres, terra, bosc i ciutat. Després de les paraules de l'home de temps va intervenir l’ornitòleg Jordi Sargatal, els seus ocells, els que nien al Cortalet durant el seu viatge de nord a sud i viceversa, els vols que component pura geometria fractal en el cel empordanès van arrencar l'aplaudiment encès dels contertulians. Quan el pintor Lleixà va prendre la paraula no va utilitzar pinzells per a dissertar sobre l'harmonia fractal, es va limitar a pintar de viva veu la seva vida, els seus núvols, les seves teles i el seu anar i venir a través del seu art.

En aquest instant, una vegada acabada les presentacions es va iniciar el diàleg, primer formal i per rigorós ordre d'intervenció, després, la paraula es va anar distenent i va prendre el vol de la conversa a la qual no li afecten ni les llums ni els focus, diàleg, per tant, amable i distès. Creada l'atmosfera, el públic es va sumar a la conversa que a aquestes altures derivava més per la filosofia que per la geometria.

En resum, els ocells (llegeixis la vida) migren des de Gibraltar o Istanbul, es guien, per exemple, les cigonyes en el seu vol de veler, a través dels núvols fractals i aquestes, són captades per la retina del pintor en la seva clausura, allí, on el pinzell imagina el cel contemplat i el núvol esquiva. En resum, Lleixà, Mauri i Sargatal, ens van dur a la lluna, la qual habiten els que tenen la passió pel que fan.