Resumir el diàleg sobre la Música de les esferes, mantingut el passat 28 de maig entre el físic David Fernández i el compositor Marc Timó, és una tasca plena de matisos i de paraules l'ús de les quals no estan incloses en el llenguatge quotidià (això diuen els meus companys d'organització d'aquests diàlegs).

Hem de dir que ambdós contertulians havien preparat amb afecte i intel•ligència les seves presentacions i que amb elles van aconseguir posar les bases del diàleg obert al públic. La presentació ens va introduir pels fragments d'harmonia fractal que podem trobar a la música de Bach i de Debussy o en la autosimilitud que s'origina en l'Univers conegut i, fins i tot, en les noves teories que ens acosten a la idea que no hi ha un sol univers sinó pluralitat d'ells.

Conjugar de manera harmònica el llenguatge de l'Univers amb el de la música no és tasca fàcil. Interpel•lar-se per a construir el diàleg entre música i astronomia va ser un dels assoliments d'aquesta conversa, primer a dues veus i posteriorment oberta a tots els assistents a aquest tercer diàleg fractal del cicle.
Podem dir, que fins a on ens va arribar la vista (unes 40 persones van assistir al diàleg) i fins a on ens van arribar les ones del so (música i paraules), en el debat va regnar l'instant, temps fractal de creació col•lectiva, de conversa on contertulians i tertulians varem aprendre al dir-nos obertament el que pensàvem i a matisar les nostres pròpies opinions a l'acarar-les amb les dels altres participants de la trobada.

Davant de la tonalitat del soroll diari,ens trobem amb l'harmonia de la paraula convertida en font d'informació directa, sense codificar, interpretant els uns i els altres el que es volia dir i reconciliant l'esforç de l’aprés per David i Marc,  que van saber transmetre les seves hores d'estudi i coneixement de manera afable, senzilla i veraç.