Inici arrow Activitats arrow Exposicions temporals arrow Transformacions cosides a màquina

La màquina de cosir és un objecte quotidià que forma part de la nostra memòria col·lectiva. Consolidada a mitjans S. XIX, constitueix un dels avenços tecnològics generats per la Revolució Industrial de més àmplia repercussió a l’economia, a la vida social i a la transformació dels costums de la societat contemporània.

La primera funció bàsica en un inici era la confecció del vestuari familiar, però ben aviat  les mestresses de casa es varen convertir en modistes i varen iniciar a generar uns ingressos extres a l’economia familiar. Aquesta ajuda a Espanya i a Catalunya, fou una constant durant el període de 1870 fins a finals de la dècada dels 80 del segle XX.

Aquest nou objecte mecànic va completar la seva funció en el si de les famílies amb la proliferació de milers d’establiments dedicats a la confecció. Eren les primeres passes del “Prêt à Porter”,fet que impulsà el creixement de la industria tèxtil.

La senzilla màquina de cosir va transformar la fisonomia de les ciutats: petites botiges de confecció venien els seus propis dissenys, ja fossin inspirats per les figures de l'alta costura o la per la imaginació de la modista. Es fa difícil concebre la societat actual sense les grans superfícies dedicades a la venda de la moda, els carrers cèntrics de les urbs s’han convertit en espais on els aparadors de les botigues de roba són un clar reflex de la societat de consum.

Encara avui en dia les velles màquines de cosir comparteixen un espai important dins les nostres cases. Màquines fetes servir per les nostres mares i àvies confeccionant tot tipus d’indumentària familiar, encara son presents, en un racó de la sala d’estar o fent companyia a l’àvia. Va haver-hi un temps que l’avia  cosia la bata del col•legi i escoltava la radionovela de Sautier Casseca així va passar la joventut, eren temps de silenci i de dictadura. Pocs anys després amb les primeres passes de la democràcia,  l’avi va perdre  la feina i ella, l’àvia, es va veure obligada a cosir per algun dels centenars de tallers que hi havia a la ciutat: va ser aleshores quan la seva esquena es va encorbar i els ulls varen necessitar la graduació d’unes ulleres per poder cosir, però, gràcies al seu treball, a casa mai hi va faltar un plat a taula.

Avui la màquina de cosir guarda a la seva memòria de ferro les cicatrius d’uns anys que ja passaren. Per això creiem que una exposició sobre la màquina de cosir ha de contemplar aquesta petita història  de la vida quotidiana que va fer canviar la fisonomia de les nostres ciutats, però, sobretot, intentar reflectir aquell record que conservem de la màquina de cosir de les nostres àvies i mares, aquell objecte que ja forma part del nostre paisatge íntim, privat i essencial.

DOSSIER DE PREMSA

 
« Anterior   Següent »
© 2017 Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres