Inici arrow Notícies arrow Mignon, una altra forma d'escriure a màquina

Mignon, una altra forma d'escriure a màquina

Del 14 de desembre de 2007 al 2 de març
Horari: Dimarts-Divendres, de 10.00 a 19.00h; dissabte de 10.00 a 13.00 hores i de  16.00 a 19.00h hores; diumenge d'11.00h a 14.00h; dilluns tancat.
Lloc: Museu de la Tècnica de l'Empordà (c/Fossos, 12. Figueres).
Entrada:  gratuïta.
Visites guiades i grups escolars amb reserva prèvia


En un temps en què la vida útil dels objectes que serveixen per –teòricament- fer-nos la vida confortable és cada vegada més breu, és difícil entendre com una màquina d’escriure va estar prop de trenta anys en el mercat. Encara ho és més si aquesta màquina, d’aspecte fràgil i de bellesa aparentment poc útil, no té teclat. Aquest enginy té nom francès i neurones alemanyes.  És la Mignon, la més representativa de les màquines d’escriure sense teclat. Al seu DNI hi consta que la va fabricar l’empresa Allgemeine Electrizitäs Gesellschaft, coneguda popularment com a AEG, de 1904 al 1934, i que se’n varen produir prop de 380.000 unitats.
Quan algú veu per primer cop la màquina sempre pregunta el mateix: Però això, què és? De fet, podria ser qualsevol objecte mecànic de dubtosa utilitat digne dels deliris del professor Franz de Copenhague. A priori costa creure que sigui una màquina d’escriure perquè en l’imaginari col•lectiu la màquina d’escriure té teclat. És una Hispano Olivetti, és una Underwood. És la màquina que s’utilitzava ara fa uns quants anys quan l’ordinador era tan sols un objecte estrany amb el que es podia jugar als marcianitos, és el trasto que tenen els pares i els avis guardat a les golfes i que no se’n desfan per què els porta bons records de joventut. En alguns casos, en el les generacions més joves, la màquina d’escriure senzillament no és, per què ni l’han vista ni l’han feta servir mai. La Mignon no s’assembla en res a una màquina d’escriure convencional però, malgrat tot, va ser tot un hit de l’època, de la seva època.
El seu funcionament és, una vegada l’analitzem amb deteniment, d’una senzillesa esgarrifosa. Amb la mà esquerra seleccionem amb un punxó la lletra que volem escriure i amb la dreta apretem una tecla per imprimir-la. Amb pràctica i coneixent la disposició dels caràcters de la plantilla on es seleccionaven es podien arribar a fer més de 130 pulsacions per minut. No era un F-1 de les màquines d’escriure però tampoc una tortugueta. Per que ens en fem una idea: a les escoles de mecanografia, les de tota la vida, les que ensenyen a memoritzar el teclat QWERTY, el curs estàndard dóna 250-300 pulsacions per minut. Evidentment en el millor dels casos, quan fas l’exercici final, perquè a la pràctica segurament són unes quantes menys.
Per comprendre l’èxit que va tenir aquesta màquina cal necessàriament contextualitzar-la en el seu temps. Aleshores totes les peces encaixen. La mirada contemporània serveix de ben poc en aquest cas. Submergint-nos en el passat trobem totes les respostes. Una de les principals revistes de divulgació científica de França, La Nature, es feia ressò, l’any 1908, d’una nova màquina d’escriure, la Mignon. Començava així: “La utilització de les màquines d’escriure s’ha extés tan avui en dia que fins i tot en trobem a les cases particulars (…)”. L’escriptura a màquina no era, en absolut, una pràctica habitual més enllà del món de les oficines. De fet, enviar una carta mecanografiada era un signe de modernitat i prestigi. El problema era que no totes les butxaques podien permetre’s fer front a la despesa que suposava comprar una màquina. En aquest context la Mignon es va concebre com a un aparell per a ús domèstic, amb un preu molt ajustat, una mecànica fàcil de produir i que necessitava poques reparacions, i unes limitacions de velocitat que eren compensades per la seva capacitat de canviar els tipus. El seu públic potencial –particulars i professionals liberals- no necessitava una màquina que maximitzés la velocitat, com era el cas de les oficines, i al mateix temps podia valorar altres aspectes com la capacitat d’incloure en un mateix document de text en cursiva, en diferents tamanys o múltiples fonts.
La Mignon és també l’origen del col•leccionisme de màquines d’escriure. El seu peculiar disseny juntament amb el seu aire pintoresc va despertar l’interès dels primers col•leccionistes d’aquest enginy una vegada va deixar de ser un objecte funcional. El Museu de la Tècnica de l’Empordà n’és un bon exponent. La col•lecció Padrosa-Pierre té un des fons més extensos d’aquest tipus de màquines i, fins el 2 de març, tothom que vulgui té l’oportunitat de descobrir la història d’aquesta petita joia.

 
« Anterior   Següent »
© 2017 Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres